Benvingudes

Per 45è cop consecutiu, sortim als carrers a reivindicar l’alliberament sexual, afectiu i de gènere. Com sempre, sense empresaris ni explotadors i en aliança amb moviments socials i altres sectors de la classe treballadora explotats i oprimits pel mateix sistema que nosaltres. Enguany, centrem la reivindicació en quatre eixos: feminisme, habitatge, treball i antiracisme. Llegiu els manifestos tot seguit.

ADHERIU-VOS-HI

Feminisme

Com cada 28 de Juny, tornem a alçar la veu amb una crida a unir-nos i a teixir aliances. En un context de crisi i retallades de drets, la diada per l’alliberament sexual i de gènere és més necessària que mai. Només garantirem els drets LGBTI i els drets de la classe treballadora si els lluitem entre totes: una llei trans que reconegui l’autodeterminació de gènere, feines dignes, renda bàsica universal, salut gratuïta i universal i acabar amb la legislació racista, les fronteres, la violència policial i la repressió. Perquè per acabar amb les violències, ens cal acabar amb les estructures socials que les sustenten.

Estem fartes de feines precàries, de la invisibilitat i manca de reconeixement de les tasques de cures i de no poder transitar ni avortar a tot el territori. Fem front a l’extrema dreta i el feixisme, que creix i escampa l’odi per tot el món. No oblidem, en plena pandèmia, que fa 40 anys va aparèixer la sida i amb cada crisi encara ens retallen la salut sexual.

Fa 45 anys que vam trepitjar per primer cop els carrers de Barcelona cridant per la llibertat sexual i l’amnistia total. 45 anys lluitant juntes per les reivindicacions comunes que tenim el moviment feminista i el moviment LGBTI:

  • Dret a l’avortament garantit a tot el territori
  • Reconeixement com a treball de les tasques de cures
  • Polítiques i protocols adequats de prevenció i abordatge de les violències masclistes
  • Gestió pública de tots els serveis de cures: salut, atenció domiciliària, residències, etc.
  • Drets sexuals garantits per a totes les dones, lesbianes i trans

45 anys lluitant contra un sistema que ens explota, reprimeix, desnona i deporta, i per un futur que volem construir amb la majoria. No ens ajuntem per qui som –bolleres, trans, bis i marietes–, sinó pel que farem entre totes: una societat més justa, feminista, on tothom tinguem accés als drets bàsics, vegem reconeguda la nostra identitat, puguem cuidar i ser cuidades i puguem educar per transformar. Per això proposem a tota la classe treballadora que ens apleguem i us manifesteu amb nosaltres: per tenir vides dignes, guanyar drets, acabar amb els imperis i les violències i per poder gaudir plenament. Per l’alliberament total. Un any més, construïm un futur fora del capital, divers, plural i feminista.

Habitatge

La crisi de l’habitatge ens afecta a totes les treballadores, i especialment al col·lectiu LGBTI, de manera directa i descarnada. No parem de patir desnonaments fins i tot quan se suposava que el “gobierno más progresista de la historia” els havia prohibit. Tampoc oblidem el paper de la Generalitat, que envia al carrer moltes famílies en plena pandèmia mitjançant els Mossos i en connivència amb Desokupa. 

Especuladors i grans fons d’inversió internacionals juguen amb el dret a l’habitatge per enriquir-se, mentre la classe obrera vivim en pisos petits a preus desorbitats. El cas de Barcelona és paradigmàtic, amb preus d’entre els més alts de l’estat espanyol.

A això hi hem de sumar problemàtiques afegides com a LGBTI: patim discriminacions a l’hora de llogar un pis i ens trobem desemparades davant la voluntat del tenidor, i sovint ens veiem abocades a conviure amb persones que no respecten la nostra identitat de gènere o opció sexual, tot provocant situacions de malestar emocional i mental i de violència LGBTI-fòbica.

El 28 de Juny, diada per l’alliberament sexual i de gènere ha de donar resposta a les necessitats del conjunt del col·lectiu, i per això exigim:

  • Aturada immediata de tots els desnonaments
  • Expropiació dels pisos buits de grans tenidors
  • Regulació adequada dels lloguers
  • Creació d’un parc públic de lloguer social amb gestió 100% pública
  • Aplicació íntegra de la llei 24/2015, per a afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica

Un orgull hereu de 45 anys de moviment LGBTI, que vulgui anar a l’arrel de totes les problemàtiques que patim i donar resposta a la violència LGBTI-fòbica, no pot cedir als grans fons voltors ni assumir la lògica avara de mercat. Stop desnonaments, prou d’LGBTI-fòbia a les nostres llars! Ho volem tot!

Treball

El col·lectiu LGBTI som encara un dels més discriminats i precaritzats de la classe treballadora. En l’àmbit laboral, 7 de cada 10 persones LGBTI amaguen que ho són, 1 de cada 2 patim discriminació d’algun tipus i 1 de cada 4, assetjament laboral. Tenim menys possibilitats de trobar feina, salaris més baixos, una esperança de vida més reduïda i una taxa de suïcidi molt per sobre de la mitjana. Destaca, malauradament, la taxa de desocupació de les persones trans, que s’enfila fins al 80%.

Les desviades, bordes, bolleres, trans, bis i marietes patim especialment la precarietat a què ens aboca el capitalisme patriarcal i som constantment assenyalades i situades al focus de la violència. Com el conjunt de la classe treballadora, patim desocupació estructural, una elevada temporalitat i sous de misèria.

És per això que el 28 de Juny, diada per l’alliberament sexual i de gènere, no es pot entendre sense les reivindicacions que planteja el moviment sindical per respondre a l’emergència social:

  • Derogació de les reformes laborals de PP, PSOE i CiU
  • Pensió pública mínima de 1.080 € a 65 anys
  • Renda bàsica universal incondicional per facilitar la independència econòmica i combatre l’exclusió social de les persones LGBTI
  • Reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals
  • Gestió pública directa d’educació, sanitat, serveis socials i dependència

Les empreses que ens exploten, ens discriminen i fan negoci amb la nostra lluita no poden tenir cabuda en un orgull hereu de 45 anys de moviment LGBTI, que vulgui anar a l’arrel de totes les problemàtiques que patim i donar resposta a la violència LGBTI-fòbica. Dels centres de treball al 28 de Juny, una mateixa classe obrera, una mateixa lluita! No ens conformem amb la misèria, ho volem tot!

Antiracisme

No hi ha col·lectiu LGBTI i no hi ha alliberament sexual i de gènere si no hi som també les migrades, racialitzades i refugiades. Racisme i LGBTI-fòbia són dues cares d’una mateixa moneda, d’un mateix capitalisme colonial que ens utilitza per promoure la competència entre treballadores, impedir la solidaritat i que els de sempre continuïn acumulant riquesa per despossessió de la majoria.

El 28 de Juny, diada per l’alliberament sexual i de gènere, no pot ser excloent, desatendre les necessitats del conjunt del col·lectiu ni reproduir les mateixes dinàmiques d’enfrontament i divisió que tant beneficien el sistema. Antiracisme i alliberament sexual i de gènere van de la mà, són una mateixa lluita que passa per les següents reivindicacions:

  • Derogació de la llei d’estrangeria, que atia el racisme i la xenofòbia, condiciona el dret de ciutadania a l’accés efectiu al mercat de treball, que permet l’existència dels CIE i que impedeix que les persones trans puguem canviar la nostra documentació.
  • Tancament dels CIE, presons fonamentades en el racisme, la tortura i l’arbitrarietat.
  • Regularització immediata de totes les persones migrants, perquè cap persona és il·legal.
  • Efectivitat del dret d’asil i refugi per a les persones obligades a exiliar-se per LGBTI-fòbia.
  • Reconeixement del dret d’autodeterminació de tots els pobles i de la diversitat cultural i lingüística.

Un orgull hereu de 45 anys de moviment LGBTI, que vulgui anar a l’arrel de totes les problemàtiques que patim i donar resposta a la violència LGBTI-fòbica, no pot donar cabuda a les institucions, empreses i partits beneficiaris del colonialisme i connivents amb la ultradreta. No és alliberament si no hi som totes, ho volem tot!