No hi ha col·lectiu LGBTI i no hi ha alliberament sexual i de gènere si no hi som també les migrades, racialitzades i refugiades. Racisme i LGBTI-fòbia són dues cares d’una mateixa moneda, d’un mateix capitalisme colonial que ens utilitza per promoure la competència entre treballadores, impedir la solidaritat i que els de sempre continuïn acumulant riquesa per despossessió de la majoria.
El 28 de Juny, diada per l’alliberament sexual i de gènere, no pot ser excloent, desatendre les necessitats del conjunt del col·lectiu ni reproduir les mateixes dinàmiques d’enfrontament i divisió que tant beneficien el sistema. Antiracisme i alliberament sexual i de gènere van de la mà, són una mateixa lluita que passa per les següents reivindicacions:
- Derogació de la llei d’estrangeria, que atia el racisme i la xenofòbia, condiciona el dret de ciutadania a l’accés efectiu al mercat de treball, que permet l’existència dels CIE i que impedeix que les persones trans puguem canviar la nostra documentació.
- Tancament dels CIE, presons fonamentades en el racisme, la tortura i l’arbitrarietat.
- Regularització immediata de totes les persones migrants, perquè cap persona és il·legal.
- Efectivitat del dret d’asil i refugi per a les persones obligades a exiliar-se per LGBTI-fòbia.
- Reconeixement del dret d’autodeterminació de tots els pobles i de la diversitat cultural i lingüística.
Un orgull hereu de 45 anys de moviment LGBTI, que vulgui anar a l’arrel de totes les problemàtiques que patim i donar resposta a la violència LGBTI-fòbica, no pot donar cabuda a les institucions, empreses i partits beneficiaris del colonialisme i connivents amb la ultradreta. No és alliberament si no hi som totes, ho volem tot!