La crisi de l’habitatge ens afecta a totes les treballadores, i especialment al col·lectiu LGBTI, de manera directa i descarnada. No parem de patir desnonaments fins i tot quan se suposava que el “gobierno más progresista de la historia” els havia prohibit. Tampoc oblidem el paper de la Generalitat, que envia al carrer moltes famílies en plena pandèmia mitjançant els Mossos i en connivència amb Desokupa.
Especuladors i grans fons d’inversió internacionals juguen amb el dret a l’habitatge per enriquir-se, mentre la classe obrera vivim en pisos petits a preus desorbitats. El cas de Barcelona és paradigmàtic, amb preus d’entre els més alts de l’estat espanyol.
A això hi hem de sumar problemàtiques afegides com a LGBTI: patim discriminacions a l’hora de llogar un pis i ens trobem desemparades davant la voluntat del tenidor, i sovint ens veiem abocades a conviure amb persones que no respecten la nostra identitat de gènere o opció sexual, tot provocant situacions de malestar emocional i mental i de violència LGBTI-fòbica.
El 28 de Juny, diada per l’alliberament sexual i de gènere ha de donar resposta a les necessitats del conjunt del col·lectiu, i per això exigim:
- Aturada immediata de tots els desnonaments
- Expropiació dels pisos buits de grans tenidors
- Regulació adequada dels lloguers
- Creació d’un parc públic de lloguer social amb gestió 100% pública
- Aplicació íntegra de la llei 24/2015, per a afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica
Un orgull hereu de 45 anys de moviment LGBTI, que vulgui anar a l’arrel de totes les problemàtiques que patim i donar resposta a la violència LGBTI-fòbica, no pot cedir als grans fons voltors ni assumir la lògica avara de mercat. Stop desnonaments, prou d’LGBTI-fòbia a les nostres llars! Ho volem tot!