El col·lectiu LGBTI som encara un dels més discriminats i precaritzats de la classe treballadora. En l’àmbit laboral, 7 de cada 10 persones LGBTI amaguen que ho són, 1 de cada 2 patim discriminació d’algun tipus i 1 de cada 4, assetjament laboral. Tenim menys possibilitats de trobar feina, salaris més baixos, una esperança de vida més reduïda i una taxa de suïcidi molt per sobre de la mitjana. Destaca, malauradament, la taxa de desocupació de les persones trans, que s’enfila fins al 80%.
Les desviades, bordes, bolleres, trans, bis i marietes patim especialment la precarietat a què ens aboca el capitalisme patriarcal i som constantment assenyalades i situades al focus de la violència. Com el conjunt de la classe treballadora, patim desocupació estructural, una elevada temporalitat i sous de misèria.
És per això que el 28 de Juny, diada per l’alliberament sexual i de gènere, no es pot entendre sense les reivindicacions que planteja el moviment sindical per respondre a l’emergència social:
- Derogació de les reformes laborals de PP, PSOE i CiU
- Pensió pública mínima de 1.080 € a 65 anys
- Renda bàsica universal incondicional per facilitar la independència econòmica i combatre l’exclusió social de les persones LGBTI
- Reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals
- Gestió pública directa d’educació, sanitat, serveis socials i dependència
Les empreses que ens exploten, ens discriminen i fan negoci amb la nostra lluita no poden tenir cabuda en un orgull hereu de 45 anys de moviment LGBTI, que vulgui anar a l’arrel de totes les problemàtiques que patim i donar resposta a la violència LGBTI-fòbica. Dels centres de treball al 28 de Juny, una mateixa classe obrera, una mateixa lluita! No ens conformem amb la misèria, ho volem tot!